Homilia de Mn. Jaume Aymar
Transcribimos aquí la homilía de Mn. Jaume Aymar con motivo de la celebración, el pasado domingo, de los 25 años de ordenación de nuestro rector. El evangelio de este domingo fue el de la Transfiguración del Señor.
La transfiguració
25 aniversari de l’ordenació de mossèn Joaquim Iglesias Aranda
Parròquia de Sant Fèlix Africà, 4 de març de 2012
Homilia de Jaume Aymar i Ragolta
Estimat Joaquim, sacerdots concelebrants, diaca i acòlits. Estimades germanes i germans:
A les pel·lícules es pot tornar enrere en el temps. Es pot anar endavant. Es pot deturar la imatge. Es pot repetir la jugada una i cent vegades... En la vida real aquestes coses no les podem fer. La història es pot descriure però no es pot tornar a escriure. No podem tornar enrere encara que vulguem? Podem recordar, és clar que sí, però no podem fer que el passat torni. I el futur? El futur encara no és nostre. Podem somniar, projectar, però el futur encara no el tenim.
Però hi ha un temps fora del temps que és el temps de Déu, que és l’eternitat. A l’eucaristia ja, d’alguna manera, vivim aquest etern present. La Paraula de Déu, dita fa molts anys, se’ns torna a fer present. A l’Eucaristia, estimant-nos, donant-nos tots la pau, combregant, ja anticipem un món nou. I aquest temps fora del temps, per dir-ho així, el podem viure també cada vegada que ens estimem. Quan un es troba bé amb una persona o amb un grup d’amics, és com si el temps no passés. Per això entenem les paraules de Pere: “Rabí, que n’estem de bé aquí dalt...”
La Transfiguració és un tast de l’eternitat. A la muntanya alta Moisès i Elies, figures del passat es fan presents per testificar allò que diu Jesús. Moisès i Elies són la llei i els profetes que avalen el que Jesús diu. Diu Sant Gregori que és perquè s’acomplís l’escriptura: la causa serà judicada sota la declaració de dos o tres testimonis. Però l’aval definitiu ve de part de Déu: “Aquest és el meu fill, el meu Estimat, escolteu-lo”. Jesús ja no és simplement un “rabí” com l’anomenava Pere, Jesús és el fill de Déu. Nosaltres també hem d’escoltar-lo. I hem de saber que la passió és necessària per entrar a la glòria. Continua dient Sant Gregori: “que no hi hagi ningú que s’espanti de sofrir per causa de la justícia, o que desconfiï de la retribució promesa, ja que per mitjà de les fatigues arribarem al descans i per mitjà de la mort, a la vida.”
Solem sentir parlar de la fe d’Abraham. Abraham és el pare dels creients jueus, cristians i musulmans. És l’home de la fe. Abraham va creure que Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill, però al final això no va ser pas així... La fe de Maria encara va ser més gran que la fe d’Abraham. Jesús va ser sacrificat a l’ara de la creu. Sant Pau diu que Déu va entregar el seu fill per tots nosaltres. Al calvari no hi havia cap àngel que deturés el braç del botxí. Jesús és el propi àngel que li anunciarà a Maria que a partir d’aleshores serà mare d’una humanitat redimida. I no hi haurà cap moltó com al país de Morià, allí Jesús serà el veritable anyell que lleva el pecat del món.
Estimat Joaquim: fa 25 anys vas ser ordenat sacerdot a la parròquia de Sant Isidor. Va ser un dia molt emotiu. La vas rebre per la imposició de mans del doctor Jubany. Molts teníem llàgrimes als ulls. Alguns que aleshores hi érem avui tornem a ser aquí. Un quart de segle. Un quart de segle de fer pa de Déu, d’acompanyar persones, d’encetar noves iniciatives amb la teva creativitat de la qual ens han parlat al principi de l’eucaristia. Donem-ne gràcies a Déu. Quedava enrere tota una història personal, el naixement a Montemolín —i ens alegra la presència avui al teu costat de don Pedro, el teu rector— una infantesa no fàcil, una condició de treballador, una crida, una resposta, uns estudis de teologia, un temps de residència a Sant Pau i un altre a Vallvidrera...
I després les parròquies on has servit, especialment durant tant temps la de Sant Pau de Badalona.
Ara el senyor Cardenal t’ha confiat aquestes dues parròquies: Sant Fèlix Africà, on ens trobem, i Sant Pancraç del Poblenou. Hi ha un misteri darrera cada patrocini. Àfrica ens visita. Andrea Riccardi, fundador de la comunitat de Sant Egidio, parla d’un sol continent que ell anomena Euràfrica. No podem oblidar com Àfrica ha marcat la nostra cultura: Sant Agustí pare de l’Església Occidental era un amazic (home lliure) i parlava aquesta llengua que avui és la tercera de Catalunya després del català i el castellà. Des de la parròquia es pot fer molt pels africans que viuen i treballen entre nosaltres.
I sant Pancraç és invocat sovint per obtenir salut i feina. És un dels sants més populars del nostre santoral. Tant de bo pugui ser una comunitat que es distingeixi pel treball en la pastoral de la salut i per acompanyar tantes persones amb dificultats de feina.
Anem a celebrar l’eucaristia. L’àpat de l’amor. El temps fora del temps.